| Carmen VIII | Poema 8[1] |
| Miser Catulle, dēsinās ineptīre, | Pobre Catulo, déjate de tonterías, |
| et quod vidēs perisse perditum ducas. | y eso que ves perdido, considéralo perdido. |
| Fulsere quondam cándidī tibi sōlēs, | El Sol brilló intensamente para ti |
| cum ventitābās quo puella ducebat | cuando ibas a donde una niña te llevaba, |
| amāta nōbīs quantum amābitur nūlla. | amada por nosotros como no será amada ninguna, |
| Ibī illa multa cum iocōsā fiēbant, | Allí muchos goces jugaban, |
| quae tū volebas nec puella nolebat, | que tú proponías y ella no rechazaba; |
| fulsere vērē cándidī tibi soles. | verdaderamente brilló intenso para ti el Sol. |
| Nunc iam illa non vult: tū quoque ímpotēns noli, | Ahora ella no quiere; es inútil, no quieras tú tampoco, |
| nec quae fugit sectāre, nec miser vīve, | no persigas aquello que huye ni vivas desdichado, |
| sed obstināta mente perfer, obdurā. | sino, con mente resuelta, resiste, endurécete. |
| Valē puella, iam Catullus obdurat, | Adiós, niña, Catulo ya se fortalece, |
| nec tē requīret nec rogābit invītam. | no va a buscarte ni a rogarte, si no quieres. |
| At tū dolēbis, cum rogāberis nūlla. | Pero tú sufrirás cuando nadie te busque. |
| Scelesta, vae tē, quae tibi manet vīta? | Malvada, ¡ay de ti!, ¿qué vida te espera?, |
| Quis nunc tē adībit? cui vidēberis bellā? | ¿Quién va a venir a ti ahora? ¿A quién vas a parecerle bella? |
| Quem nunc amābis? Cuius esse dīcēris? | ¿A quién amarás ahora? ¿De quién dirás que eres? |
| Quem bāsiābis? Cui labella mordēbis? | ¿A quién besarás? ¿A quién le morderás los labios? |
| At tū, Catulle, destinātus obdurā. | Pero tú, Catulo, permanece firme. |
| Gaius Valerius Catullus | Gayo Valerio Catulo |
